Francesca Poza. Esa maraña invisible que es la NADA

Francesca Poza presenta una exposició on els teixits s’entrellacen amb les paraules formant unes obres poètiques de gran delicadesa.

La meva feina sempre és el fruit d'un moviment doble, que avança cap a fora i cap a dins de manera simultània. L'acció que dona forma a l'obra es correspon també a una modificació de l'espai íntim, de manera que l'extern i l'intern es plasmen mútuament. D'aquest diàleg ininterromput en neix la naturalesa híbrida.

Poemes i matèria viatgen junts, s'uneixen en aquesta exposició, mostrant obres aparentment fràgils, mitjançant tècniques senzilles, el teixit en paper, llibres reciclats. Destacant el compromís amb la sostenibilitat que ha estat present des de gairebé l'inici de la meva carrera.

D'aquesta manera de fer i d’explicar històries, la memòria i l'oblit són un tema recurrent en el meu treball donant lloc a una poètica plasmada en diferents aspectes de la creativitat.

La subtilesa del fil organitza el temps, l'enllaç, la continuïtat, entrellaçar, embolicar, desembolicar, teixir en una frontera poètica summament delicada.

Amb el paper com a matèria i el fil com a símbol. Un fil que és epifania i metàfora del que és fràgil, que, en trenar-se, es fa fort, es converteix en textura densa, resistent. Com també passa amb la paraula, el text.