Montserrat Viaplana. Diàlegs

En cada nova exposició de Montserrat Viaplana descobrim canvis en els seus plantejaments estètics. No es tracta de canvis estridents o trencadors, sinó que més aviat són lleugers i subtils amb la discreció  que tant la caracteritza com a artista i com a persona.

La seva és una obra on destaquen a parts iguals el color i la forma –o no forma– on a través del temps ha anat incorporant tonalitats que li permeten endinsar-se en un món on la imaginació esdevé essencial, donant com a resultat una sèrie de pintures plàsticament suggeridores i atractives que denoten el seu interès per explorar vies inèdites, no tan  sols des d’una perspectiva cromàtica, sinó també gestual. Per això l’expressionisme abstracte, que va sorgir a meitat del segle passat, segueix sent avui dia referent per a molts artistes.

Montserrat Viaplana ja fa anys que va trobar el seu lloc dins la pintura contemporània, circumstància aquesta que no tothom assoleix,  i per això ens hem de congratular que sigui una artista perseverant a la recerca de noves maneres d’expressar-se  –ho fa a través de l’expressionisme–  i d’una realitat que només la sap ella mateixa –l’abstracció– i per tant hem (han) de ser els espectadors els qui descobreixin què signifiquen els colors i els gestos ubicats en cadascuna de les seves pintures.

Ramon Casalé Soler

Associació Internacional de Crítics d’Art